No em negareu que son temps estranys, i que no sabem ben bé cap on anirem a parar.
Aquesta pandèmia ens ha unit i ens ha separat. Ens ha fet més forts i ens ha afeblit.
Com una cosa tan insignificant, pot arribar a fer tant de mal, i no parlo del físic, que segur fa pasarho molt malament, sinó del mental i psicològic.
Tot tancament és dolent, el cervell està tancat, les emocions ens fan estar alerta davant qualsevol situació de risc, i ara el cervell no para d'enviar aquests senyals, ja que hi ha incertesa davant de qualsevol mena de canvi social. I davant d'aquestes alertes ens hem de cuidar, hem de mirar de fer més esport i una vida saludable. Així no només no hi pensarem tant amb les desgràcies que estem vivint, sinó que tindrem una visió més positiva i alegre, no estarem tant a la defensiva i tan negatius.
Amb això no vull dir que continuem amb la nostra vida com la que teníem abans, perquè per això encara, crec que falta una mica, però si podem modificar el nostre ritme. Podem llegir més, escoltar més música, està més amb la nostra família, amb els nostres fills... podem inclús fer bricolatge i jardineria. El meu petit i humil consell és que quan et llevis, anotis alguna cosa que vols fer, i ferla amb els 5 sentits, gaudint i sentint plenament.
Això és el que veritablement ens salvarà.
